Exploració neuropsicològica

Amb el nom d’exploració neuropsicològica ens referim a un conjunt de proves que realitza un neuropsicòleg per valorar les funcions mentals d’una persona en un moment concret de la seva vida. Les funcions mentals són la memòria, el llenguatge, l’atenció, la capacitat visuoperceptiva, les funcions executives, etc. Podríem entendre una exploració com la fotografia del funcionament mental de la persona.

Molt sovint aquestes proves es realitzen perquè la persona ha patit alguna malaltia neurològica i el neuròleg demana aquesta exploració per conèixer el seu rendiment.

En el cas de dany cerebral, a l’hora de començar un procés de rehabilitació neuropsicològica, necessitem fer aquestes proves per conèixer el punt de sortida: saber quines capacitats es troben preservades, quines es troben alterades i de quina forma enfocar el tractament posterior.

Per altra banda, en els casos de malalties neurodegeneratives, aquestes proves s’haurien d’anar realitzant al llarg del temps per anar seguint els passos de la malaltia i veure si en algun moment cal variar el pla de tractament.

Tanmateix, per causa, segurament, de que la societat no té massa informació sobre aquestes proves, potser no s’haurien de realitzar tan sols en el cas de que ja hagi aparegut alguna malaltia que afecti al funcionament cognitiu. De la mateixa manera que tenim la cultura de fer-nos anàlisis de sang amb periodicitat, també l’hauríem de tenir per fer-nos una exploració neurològica. Quan s’ha produït un dany al cervell és més complicat poder saber de forma verídica com era el rendiment d’aquella persona abans de la malaltia.

Aquest conjunt de proves es realitzen al llarg de tres sessions. Durant les dues primeres sessions és fa una primera entrevista clínica i es realitzen les diferents tasques. En la darrera sessió es fa entrega d’un informe amb els resultats i es donen una sèrie de recomanacions per millorar o mantenir el funcionament mental en el rendiment més òptim possible.