TDAH

El TDAH és l’acrònim que es dóna al Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat. Es tracta d’un trastorn neurobiològic i crònic. En el TDAH la característica principal és la dificultat de mantenir l’atenció de manera voluntària davant de les activitats que es plantegen en el dia a dia (pren molta rellevància en l’àmbit acadèmic) i pot anar unida a una falta de control dels impulsos.

El TDAH afecta a un percentatge important de la població (aproximadament a 1 de cada 20 nens).

Molts cops s’etiqueten als nens que tenen un TDAH de mandrosos o deixats, tot i que en realitat el seu comportament és a causa del propi trastorn. Cal insistir en que la desmotivació que el nen pot tenir cap a una determinada tasca és deguda a la dificultat per mantenir la seva atenció i no pas per desgana a fer-la.

El tractament que es proposa és multidisciplinari (amb la col·laboració, si s’escau, de metges de referència) i s’aplica a diferents àmbits de la vida del nen. Per aquest motiu es treballa en:

• Intervenció en el nen: cal que el nen tingui consciència de la dificultat que té i treballar aspectes com l’autoestima i l’autoimatge. Per altra banda es realitza un entrenament en tècniques d’autocontrol per la manca de control d’impulsos i l’ús de les autoinstruccions per millorar l’atenció sostinguda.
• Entrenament als pares: a través de la gestió de contingències. Una tècnica de control de la conducta que engloba altres entrenaments com el reforç positiu, l’economia de fitxes, el temps fora o l’extinció entre d’altres. Aquesta teràpia és la que ha demostrat la seva eficàcia en el tractament del TDAH.
• Intervenció a l’escola: serà molt necessari un contacte directe amb l’escola, ja que és un dels àmbits on el nen passa més temps al llarg de la setmana. És important que l’escola estigui assabentada de les dificultats evidenciades, ja que el nen amb TDAH necessita molt d’ordre, estructura i organització per poder funcionar de la manera més òptima possible.