I si hagués canviat de feina quan tenia l’ocasió? I si hagués aguantat més abans de separar-me? I si hagués afrontat abans una situació que em feia por?
Aquests o altres condicionals ens els fem més vegades de les que ens pensem al llarg de la vida. No em sembla malament que de vegades tinguem ganes d’imaginar com hauria pogut estar la nostra vida. Pot ser fins i tot distret. Sí que és veritat, però, que hi ha persones que fan aquestes reflexions de forma més constant i que fer-les els causa un gran malestar. Aquest malestar es pot traduir en ansietat per pensar en “què hauria pogut ser i ara no sóc”, culpa o frustració de que “ja no puc tirar enrere”. Com seria tot “si no hagués escollit aquest camí?”. Al darrere d’aquests “i si…” el que normalment s’hi amaga és el pensament d’“em vaig equivocar”.
Defenso que no hi ha decisions equivocades. Intentem pensar i creure realment en que no hi ha decisions mal preses. Us proposo un petit exercici d’imaginació que us pot ser d’utilitat. Faig la comparativa del moment de decidir alguna cosa com una bifurcació en un camí. Si vosaltres us trobeu que heu d’escollir per on anar en la situació de la imatge, molts segurament triareu el camí asfaltat i anivellat. Per què? Suposo que és el que molta gent deu veure com el més segur a curt termini. Però fixeu-vos que la visió arriba fins a una determinada zona i a partir d’aquí és impossible saber què vindrà. I el que vingui no dependrà de nosaltres.
Recordem que en el moment de l’elecció d’un camí o un altre, en aquell precís moment, escollim el camí que des d’aquella perspectiva es veu més adient. És per aquest motiu que les decisions sempre han estat ben preses.
